Fa un any vaig abandonar i eliminar el meus comptes de Twitter, Facebook, Canal de Youtube i Google.

De moment, hi he compartit aquesta història.

Diari d'un adéu a Instagram: 5 dies després de la història, avui hi he posat aquesta publicació. Amb aquesta imatge i el següent text:

"Durant molts anys he fet servir Instagram d'una manera personal i professional. M'ha servit per trobar-vos, per explicar-vos la meva feina, per exposar-me i exposar la meva vida, perquè sembla que la inèrcia d'aquest segle ens empeny a convertir-nos en un aparador constant.

Ja fa mesos que estic repensant la meva relació amb les xarxes socials, i és per aquest motiu que, fa exactament un any, vaig eliminar els meus comptes de Twitter, de Facebook, del canal de Youtube, i vaig suprimir tota relació amb Google. Vaig deixar Instagram pel final, perquè és la xarxa digital que millor m'ha funcionat, si entenem que "millor" vol dir tenir molts seguidors i milers de m'agrades. Buf...

A Twitter n'hi tenia 50.000. A Facebook, 30.000. A Youtube, 12.000. Aquí, uns 30.000. Són números que, convertits en "seguidors", ens fan perdre el cap. Ja fa temps que m'he cansat de tot això. I ara he decidit que també ha arribat el moment de tancar i eliminar el meu compte d'Instagram. També he iniciat els tràmits per suprimir el meu catàleg musical d'Spotify.

No marxo d'Internet. Això m'apassiona extremadament, com m'apassiona, cada cop més, el programari lliure, el codi obert, i les xarxes socials no privatives, descentralitzades, que pertanyen (més o menys, però molt més que aquí) als seus usuaris, i no bateguen al compàs i al dictat de les grans empreses tecnològiques. Per això, si voleu seguir la meva activitat, em trobareu a Mastodon.

Vull tornar a fer les coses com les feia abans. A poc a poc, sense presses. Properament hi haurà novetats: una cançó nova, un nou conte infantil... la dèria creativa no s'atura. Ep, no tinc ganes de tornar a fer concerts, però tot el que vingui vull que sigui en persona. En persona sempre és millor: més terrenal, més intens, més real.

Adéu, amics i amigues virtuals!
Ens veiem a Mastodon!

Visca el poble que governa les seves eines digitals!
Visca la terra i mori el mal govern!"

Vull tornar a fer les coses com les feia abans. A poc a poc, sense presses. Properament hi haurà novetats: una cançó nova, un nou conte infantil... la dèria creativa no s'atura. Ep, no tinc ganes de tornar a fer concerts, però tot el que vingui vull que sigui en persona. En persona sempre és millor: més terrenal, més intens, més real.

Adéu, amics i amigues virtuals!
Ens veiem a Mastodon!

Visca el poble que governa les seves eines digitals!
Visca la terra i mori el mal govern!"

Diari d'un adéu a Instagram: 5 dies després de la història, avui hi he posat aquesta publicació. Amb aquesta imatge i el següent text:

"Durant molts anys he fet servir Instagram d'una manera personal i professional. M'ha servit per trobar-vos, per explicar-vos la meva feina, per exposar-me i exposar la meva vida, perquè sembla que la inèrcia d'aquest segle ens empeny a convertir-nos en un aparador constant.

Vull tornar a fer les coses com les feia abans. A poc a poc, sense presses. Properament hi haurà novetats: una cançó nova, un nou conte infantil... la dèria creativa no s'atura. Ep, no tinc ganes de tornar a fer concerts, però tot el que vingui vull que sigui en persona. En persona sempre és millor: més terrenal, més intens, més real.

Adéu, amics i amigues virtuals!
Ens veiem a Mastodon!

Visca el poble que governa les seves eines digitals!
Visca la terra i mori el mal govern!"

@ceskfreixas Enhorabona!!!
La coherència és un valor humà que per rar, escàs i difícil de mantenir, es converteix en una necessitat vital.

@ceskfreixas ets un exemple a seguir, enhorabona!

@ceskfreixas tots els meus respectes.

@ceskfreixas Enhorabona per la coherència. No és fàcil mantenir-la.

Fa un any vaig abandonar i eliminar el meus comptes de Twitter, Facebook, Canal de Youtube i Google. Enguany, m'he proposat abandonar i eliminar el compte d'Instagram. El #fedivers cada cop m'agrada més, i tinc ganes de fer aquest pas definitiu. Èticament i políticament és coherent, és clar. Però em costa molt(íssim) desprendre'm de la idea de "necessitat" i "aparador" que em vincula a Instagram (on hi tinc 30.000 "seguidors"). Ja em va passar amb les altres xarxes. Ja us n'aniré informant...

@ceskfreixas Abans, i de fet, ara també, el millor aparador és la teva pròpia pàgina web. Els buscadors d'internet servien abans per això; ara potser una gran majoria silenciosa ho fa per xats d'LLM, però al capdavall pot resultar igual: troben el teu perfil, trajectòria, i projectes, visitant o no visitant – que tant és – la teva pàgina. La qüestió és que et trobin si el que vols és ésser visible públicament.

A Twitter n'hi tenia 50.000. A Facebook, 30.000. A Youtube, 12.000. Aquí, uns 30.000. Són números que, convertits en "seguidors", ens fan perdre el cap. Ja fa temps que m'he cansat de tot això. I ara he decidit que també ha arribat el moment de tancar i eliminar el meu compte d'Instagram. També he iniciat els tràmits per suprimir el meu catàleg musical d'Spotify.

@ceskfreixas
Pssst! Deixa'l a Qobuz, almenys Encara són de fiar i tracten millor els músics.

Diari d'un adéu a Instagram: 5 dies després de la història, avui hi he posat aquesta publicació. Amb aquesta imatge i el següent text:

"Durant molts anys he fet servir Instagram d'una manera personal i professional. M'ha servit per trobar-vos, per explicar-vos la meva feina, per exposar-me i exposar la meva vida, perquè sembla que la inèrcia d'aquest segle ens empeny a convertir-nos en un aparador constant.

Diari d'un adéu a Instagram: 5 dies després de la història, avui hi he posat aquesta publicació. Amb aquesta imatge i el següent text:

"Durant molts anys he fet servir Instagram d'una manera personal i professional. M'ha servit per trobar-vos, per explicar-vos la meva feina, per exposar-me i exposar la meva vida, perquè sembla que la inèrcia d'aquest segle ens empeny a convertir-nos en un aparador constant.

Vull tornar a fer les coses com les feia abans. A poc a poc, sense presses. Properament hi haurà novetats: una cançó nova, un nou conte infantil... la dèria creativa no s'atura. Ep, no tinc ganes de tornar a fer concerts, però tot el que vingui vull que sigui en persona. En persona sempre és millor: més terrenal, més intens, més real.

Adéu, amics i amigues virtuals!
Ens veiem a Mastodon!

Visca el poble que governa les seves eines digitals!
Visca la terra i mori el mal govern!"